Què és internet?

Internet és una xarxa mundial d’ordinadors connectats entre ells. Apareix, per primer cop l’any 1960. Quan es diu “xarxa de xarxes” fa referència a que es tracta d’una xarxa formada per la interconnexió d’altres xarxes més petites.

Internet ha arribat a gran part de les llars i empreses dels països desenvolupats, en auqest aspecte s’ha obert una fractura digital amb els països pobres, als quals l’arribada d’internet i de les noves tecnologies és molt limitada.

Des d’una perspectiva cultural del coneixement, internet ha estat un avantatge i una responsabilitat. Per a que la gent que estigui interessada en altres cultures, idees… els facilita una gran quantitat d’informació i els ofereix una interactivitat que seria impensable d’una altra manera.

Alguns dels serveis disponibles a Internet, a part del web són l’accés remot a altres ordinadors (SSH y telnet), la transferència de fitxers (FTP), el correu electrònic (SMTP), butlletins electrònics (news o grups de notícies), converses en línia (IRC i xats), missatgeria instantània, transmissió de fitxers (P2P, Descarga Directa), etc.

Fractura digital

La Fractura Digital és una expressió que fa referència a la diferència socioeconòmica entre aquelles comunitats que tenen accés a Internet i aquelles que no, es tracta d’una qüestió d’abast polític i social.

Aquest concepte també fa referència a les diferències que hi ha entre grups de gent segons la seva capacitat pe a utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) de forma eficaç, degut als diferents nivells d’alfabetització i capacitat tecnològica.

També s’utilitza en alguns casos per anomenar les diferències entre aquells grups que teen accés a continguts digitals de qualitat i aquells que no.

Les principals aplicacions d’internet són:

Treball

Amb l’aparició d’Internet i de les connexions d’alta velocitat disponibles per a tothom, internet ha modificat, de manera significativa la manera de treballar de milions de persones. Contràriament a la jornada laboral de 8 hores on els treballadors s’han de desplaçar al lloc de treball, internet permet una flexibilització més gran pel que fa a horaris i lloc de treball.

Per exemple. Un comptable pot revisar els llibres de comptes d’una empresa que estigui en un altre estat, accedint a un servidor que es trobi en un tercer estat i mantingut per uns tècnics residents en un quart estat.

 

Internet i sobre tot els blocs han donat als treballadors un fòrum a través del qual poden expressar les seves opinions sobre la feina, companys, caps…

Lleure

Gran part del lleure que trobem a internet es basa en els videojocs i la pornografia que, en la majoria de casos generen gran part de la publicitat que es troba repartida per internet. Molts governs han intentat, sense èxit, posar restriccions en l’ús d’ambdúes indústries a internet. Una àrea important de l’oci a internet és el sistema multijugador.

Molta gent utilitza internet per a baixar-se música, pel·lícules i altres fitxers. Hi ha fonts pagades i gratuïtes per a fer-ho utilitzant els servidors centralitzats i distribuïnt la informació, són les tecnologies p2p. Altres utilitzen la xarxa per accedir a les notícies i el temps.

 

La missatgeria instantània o els xats i el correu electrònic són alguns dels serveis amb més èxit.

És justament en les activitats d’oci on es corre més riscos a l’hora d’exposar-se a les inseguretats d’internet.

Seguretat a internet

Quan parlem de seguretat a internet s’han de diferenciar els següents aspectes:

– Seguretat de l’usuari

– Seguretat de la informació de l’equip informàtic.

Seguretat dels infants

Internet és una eina magnífica que en la majoria de casos aporta coses positivies per a qui es connecti, tot i això hem de tenir clars els riscos que pot comportar navegar per internet.

Els pares tenen un paper molt important en la seguretat dels menors a la xarxa. De la matexia manera que se’ls ensenya a anar pel carrer, comportar-se a… se’ls ha d’ensenyar a navegar per internet de manera positiva i gratificant. Els pares són el principi i el final del sistema educatiu, són ells els que han d’educar als seus fills sobre l’ús d’internet. Això no vol dir que els pares han de ser uns experts a internet si no que han de saber com volen que s’eduquin i creixin com a persones els seus fills.


Internet és un reflex de la societat i s’hi poden trobar tot el que es pot trobar en la societat actual. Per tant hi ha coses bones i, també, coses dolentes.

Hem classificat els perills d’internet en quatre àrees:

– Riscos per contingut

– Riscos per contacte

– Abusos del comerç electrònic

– Perills legals

Riscos per contingut:

Com a qualsevol ciutat, a internet hi ha zones que no són aconsellables pels menors ja que poden afectar el seu desenvolupament com a persones.

El contingut que és des-aconsellable per a un nen el determina la seva família, la societat en la que viu… però normalment són webs a les que hi ha continguts sexuals, violents, xenòfobs, sectaris, l’ús d’armes, instruccions per cometre delictes…

Riscos per contacte:

A part dels perills derivats dels continguts que pot tenir el nen, també s’ha de tenir en compte tot el que pugui escriure o enviar.

Hi ha diferents zones de contacte a internet: Xats, correu electrònic, webs, fòrums, missatges instantanis…

S’ha de vigilar que els nens no donin informació personal que algú altre pugui utilitzar amb males intencions. S’ha de procurar que no puguin arribar a tenir relacions inadequades amb persones que se’n puguin aprofitar o perjudicar-los. Que no rebin missatges ofensius o provocadors o es posin en baralles.

Abusos del comerç electrònic:

Els menors són molt influenciables davant les noves tècniques de màrqueting comercial que apareixen a través d’internet. Són un objectiu específic per a les empreses que utilitzen tècniques de venda abusives:

  • Els saturen de publicitat.
  • Els demanen informació sobre els seus gustos o els dels seus pares.
  • Els demanen tot tipus de dades personals, erosionant la seva privadesa personal.

Perills legals:

Els menors no tan sols són víctimes potencials dels riscos d’internet si no que també poden ser responsables d’actes ofensius o il·lícits a internet.

S’han denunciat diversos casos de menors que s’han posat en embolics per amenaçar, intimidar… a través del correu electrònic, pàgines web, xats o fòrums.

També és il·legal que publiquin o distribueixin programes, dibuixos, música, vídeos, textos… amb drets d’autor sense el consentiment del seu autor o propietari.

És per això que els menors han de ser conscients que els seus actes poden perjudicar a altres persones.

 

 

Eines de control

Per a protegir als menors dels perills d’internet, els pares o tutors poden decidir instal·lar eines de control a l’ordinador, filtres i altres tipus de programes informàtics que permeten controlar el que fan els menors a internet

Els filtres permeten bloquejar web no desitjades i evitar que el menor accedeixi a continguts com podrien ser: sexe, violència, xenofòbia, racisme, sectes, paraulotes…

El filtratge de continguts, ni que sigui un tema controvertit, ara mateix es veu com la millor manera de garantir els drets dels menors ja que també respecta la llibertat d’expressió a internet.

Permet als pares, tutors… decidir quins són els continguts apropiats per als seus fills segons els seus propis criteris.

Els filtres més coneguts són E-optionet, CyberPatrol, NetNanny, Cyber sitter, Internet Filter, …

També existeixen filtres gratuïts com l’assessor de continguts del nostre navegador o el filtre que fomenta l’associació ICRA .

A part dels filtres hi ha altres programes que permeten saber la web que ha visitat el menor, establir diferents restriccions, bloquejar la publicitat que aparegui a la part superior de les webs…

També hi ha la possibilitat que els filtres els apliqui el vostre proveïdor de serveis d’internet, sense haver-vos d’instal·lar cap programa a l’ordinador. Posi’s en contacte amb ell per veure si ofereixen aquest servei.

Més enllà dels filtres:

A part dels filtres hi ha una sèrie d’accions que són molt útils a l’hora de promoure una navegació intel·ligent, raonable i sobretot segura.

  1. Familiaritzi’s amb internet. Pere a poder ajudar als menuts a navegar de manera segura és recomanable tenir unes nocions d’internet. No és necessari entendre’l, ni ser-ne experts però si haver navegat una mica.
  2. Parli obertament amb els menuts sobre l’ús d’internet. Tindre interès per tot allò que fan els nostres menors a l’ordinador, a casa, l’escola, la biblioteca… ens pot ajudar a estar al cas de possibles riscos i construir un ambient de confiança.
  3. Naveguin plegats. Un altre mètode és el de fer alguna activitat lúdica i familiar. Si els menors tenen més facilitat de navegació que nosaltres, els podem demanar que ens ajudin o ens n’ensenyin, mentre nosaltres els podem donar recursos per a que naveguin de manera responsable.

A part d’aquestes regles hi ha altres accions i/o actituds que es poden tenir en compte.

És recomanable establir normes bàsiques d’utilització. És recomanable decidir amb els menors unes regles d’ús d’internet que a nosaltres ens facin estar més tranquils. Es poden acorar web per visitar, horaris de connexió…

Procurarem posar una pàgina d’inici que agradi al menor.

Cercarem llocs segurs. Es recomana utilitzar lloc segurs dirigits a menors de la mateixa manera que cerquem llibres, pel·lícules, jocs adaptats a la seva edat. Posa’ls als “marcadors” i ensenya als menors a utilitzar-los. Es soles visitar de 3 a 5 webs per connexió, això juntament amb la pàgina d’inici ens donarà cert marge per a pensar que naveguen en llocs adaptats a la seva edat.

Poseu l’ordinador a la vista de tothom. Això ens permetrà fer de l’ordinador un element col·lectiu (familiar) en lloc d’individual tal i com s’està entenent a la majoria de llars. També ens permetrà ser a la seva vora quan naveguen i així també moderaran, sobretot a l’adolescència, l’accés a segons quins continguts.

Pacteu un temps de connexió.

Davant qualsevol possible problema, procurarem reaccionar a temps. Si en algun moment intuïm que el menor està en situació de risc, podem parlar amb ell i si s’escau, parlar amb les autoritats pertinents.

 

Si trobem pornografia infantil podem dir-ho anònimament (si volem) a la línia directa www.protegeles.com; ells ho denunciaran i procuraran que es posi el web fora de circulació.

Ensenyeu als menors a utilitzar internet amb responsabilitat, és la nostra obligació.

Seguretat de l’equip informàtic

Els ordinadors personals poden contenir tot tipus d’informació personal (adreces, telèfons, números de compte bancari…)

Per a fer tot el possible per a que eles nostres dades no passin a mans d’altri, algun virus no infecti el nostre ordinador… hi ha alguns consells que es poden seguir.ara hacer todo lo posible que nuestros no pasen a manos de otros, algun virus infecte nuestro ordenador… hay algunos consejos que se pueden seguir.

Web:

  • Navegar per webs de confiança, evitar la navegació per webs de les quals no entinguem cap dada o no siguin fiables.
  • No cliqueu a les finestres d’anunci que apareguin a l’ordinador. Aquestes finestres es poden bloquejar.
  • Actualitzeu sempre el seu navegador i utilitzeu els que siguin més segurs (firefox)
  • Utilitzeu un firewall i a poder ser un anti-virus (que actualitzarem constantment)

Xat/ Missatgers instantanis:

  • Instal·lar programes de xat “segurs”.
  • No acceptarem els usuaris que no coneguem.
  • No clicarem a cap enllaç que ens arribi si no estem segure que qui ens l’envia és de confiança.
  • No clicarem a la publicitat que pugui aparèixer.

Correu electrònic:

  • No obriu cap correu que no sigui d’algú que conegueu. Elimineu immediatament els correus dels remitents desconeguts.
  • Utilitzeu l’eina de “Correu Brossa” (o spam) per a que filtri els correus entrants.
  • Bloquejeu els remitents no desitjats.
  • No obriu cap document adjunt si no esteu segur que és d’un remitent de confiança i no conté virus.
  • Canvieu regularment les claus d’accés del correu, sobretot si utilitzeu serveis com Hotmail, Yahoo, Gmail…
  • Si el vostre correu electrònic conté informació molt confidencial, utilitzeu la tecnologia d’encriptació de claus. Tot i que l’encriptació demani un petit esforç, és la millor manera de garantir que tan sols els destinataris a qui van dirigits esl correus electrònics els poden llegir.

Ordinador:

  • Actualitzeu el seu sistema operatiu.
  • Utilitzeu un antivirus i actualitzeu-lo regularment.
  • Si cerqueu més seguretat, instal·leu eines per a incrementar el nivell de seguretat de l’ordinador.
  • No us baixeu d’interet cap fitxer que no sabeu que és segur.
  • No instal·leu cap programa si no sabeu per a que serveix, si és segur i realment útil.
  • Vigilar amb els programes espia i instal·lar un programa per a detectar-lo i eliminar-lo.
  • Vigilar amb l’Adware i instal·lar un programa per a detectar-lo i eliminar-lo.

Podreu trobar més informació a:

http://www.internetsegura.net/

 

 

 

 




%d bloggers like this: