Consum Infantil

El consum infantil sense criteri ni control ha esdevingut un dels fenòmens socials més econòmicament enriquidors de tota la història. Quan parle de consum m’estic referint a la capacitat d’adquirir productes (des de jocs fins a roba, telèfons, viatges…) però també al consum dels elements que els influencien i els indueixen a aquest consum econòmic, la televisió, les modes, i també l’accés a internet.

El consum en sí, no és dolent. Tots consumim! Ara, els criteris a l’hora de consumir faran que puguem parlar d’un consum més raonable o d’un consum desmesurat. Hem d’aprendre a consumir, hem de ser capaços de poder discernir per nosaltres mateixos uns criteris de consum, que seran els nostres però que estaran basats en uns cànons, una manera de veure i de viure la vida.

Crec que és molt important dissociar consum amb felicitat. Ensenyar a consumir, a tenir criteri i a enfocar la manera a través de la qual consumim és una feina nostra, de la família, l’escola, la societat. Els hem d’ensenyar a consumir igual que els hem d’ensenyar a anar pel carrer, a llegir, escriure, a raonar…

Consumim allò que coneixem, allò que se’ns ofereix o ens duen. En poques ocasions prenem la iniciativa de descobrir el món, ens arrisquem a cercar coses noves per poder discernir les que ens agraden, ens són útils o les necessitem.

A partir d’aquestes premisses ens hem de fer algunes reflexions. Quant temps consumeixen telèfon? internet? i televisió? Quin tipus de consum tenen? De qualitat o de quantitat?

Qualsevol anàlisi s’ha de basar en l’observació, hem de veure com consumeixen i què els indueix al consum. Un cop fet això els hem d’ensenyar, progressivament a que aprenguin a ser crítics i determinar uns productes dels altres. Tanmateix hem de ser conscients de la tasca educativa que estem fent en tot moment i conseqüents amb ella mateixa. No es tracta només de dir-los què i com s’ha de fer si no que es tracta que interioritzem i els ensenyem com nosaltres també consumim amb criteri. De res serveix que els expliquem que s’ha de tenir criteri a l’hora de consumir si acabem comprant tots els productes que s’anuncien als canals de tele-venda.

Un dels “ avantatges” amb que juguen les empreses és l’associació o la relació entre qualitat i preu. Hem d’entendre que una cosa és la qualitat i l’altra és la marca.

No tots els productes cars són de qualitat, ni tots els productes de qualitat són cars. La qualitat es determina per diferents factors com podrien ser la durabilitat del producte, l’adaptabilitat, els materials amb el que està fet…

Que un adolescent pugui dur roba d’una marca o utilitzar un servei determinat estranyament condicionaran la seva socialització, la seva integració al grup.

Si utilitzar un servei o comprar un producte”de marca” (quan aquest concepte s’associa a car) ens és útil quan, vistes les opcions al mercat, escollir aquest producte és la decisió que considerem més bona té un sentit i una justificació, si no, si l’escollim senzillament “per que és de marca” no té sentit. Aquesta opció no és una opció educativa ja que no està justificada per cap motiu. Els nens i els adolescents no són “tontos” raonen com nosaltres. És hora d’explicar-los els perquè de les nostres decisions i, per que no, demanar-los l’opinió.

Per educar en consum, abans de res hem de fer una crítica per tal de decidir com ens posicionem respecte a aquest tema. Senzillament parar una estona i per saber quines idees tenim al respecte i quines volem transmetre. A partir d’aquí, hem de començar a explicar-ho als infants (per diferents que puguin ser les nostres idees, són les que com a referents els volem transmetre, no ens n’hem d’amagar).

Pagar o no pagar?

Una de les primeres associacions mentals que tenim amb Internet és la següent:
Internet = gratuït

i així anava fins fa alguns anys, ara hem d’acostumar-nos a:

Internet ≈ gratuït.

Internet es va apropar a la gent per guanyar diners i això no hem d’oblidar-ho mai. Hi ha serveis i utilitats d’Internet que poden ser gratis però n’hi haurà altres que s’hauran de pagar.

Ens hem de qüestionar pel quins serveis i utilitats pagarem. I el criteri serà el mateix que tenim ara davant de qualsevol servei que se’ns ofereix: pagarem per aquells serveis que necessitem o creguem interessants.

Podem pagar per un joc si creiem que el nostre fill l’aprofitarà, podem pagar per tenir un antivirus, podem pagar per uns bitllets d’avió que comprem en Internet. El criteri sempre serà el nostre.
Si ens preguntem si hem de pagar pels serveis d’Internet, doncs segurament en el 90% dels casos no, no ens són prou útils. Ara, si sabem que pagant l’accés a un joc els nens puguin estar jugant i aprenent alhora en un entorn segur, doncs potser ens surti a compte pagar. Quina és la diferència? Que si els deixem navegar i buscar els seus jocs i entreteniments potser acabin jugant a jocs que no ens agradin, en canvi, si juguen a un joc que els resulta entretingut, no buscaran cap altre tipus de continguts a través d’internet i nosaltres estarem més tranquils.

Llavors, davant de la pregunta si s’ha de pagar o no, doncs pot ser que sí, si
així nosaltres estem més tranquils, però atenent a criteris de
qualitat (en el sentit més ampli de la paraula) dels jocs, programes…

Tot i així, no hem d’oblidar que els educadors som nosaltres, per més educatius que siguin els jocs i continguts que puguem trobar en internet. La responsabilitat sobre els menors és nostra i som nosaltres qui escollirem els continguts que vulguem que vegin, interactuïn… ja que som nosaltres els que sabem que volem per als menors.

Hem de pensar també que els ordinadors són màquines preparades per treballar amb o sense internet. Perquè un nen s’ho passi bé no necessita internet, simplement necessita uns continguts que li agradin. Crec que cada vegada és més important potenciar les posiblitats dels ordinadors sense internet, sobretot quan els nens són molt petits.

Una altra alternativa a la compra de programes és la utilització de biblioteques i mediateques, en aquests establiments igual que podem agafar prestat un llibre, un cd… també podem agafar (o alguns) jocs per als nens, a part podem demanar que quan comprin els seus nous programes tinguin en compte les demandes dels pares. Complementàriament a aquesta opció es poden comprar programes entre diverses famílies i intercanviar-los per poder tenir més jocs per als nens. En els videoclubs també es lloguen jocs, normalment per a videoconsoles

Filtres d’internet

Com funcionen els filtres?

Hi ha filtres amb diferents maneres de “filtrar la informació”.

N’hi ha que bloquegen l’accés a llocs que tenen paraules o imatges concretes.

N’hi ha altres que restringeixen l’accés a internet, permetent accedir als webs que han estat prèviament escollits pels pares, el proveïdor d’internet o els dos.

Alguns ensenyen els llocs web que ja s’han visitat, així com els diàleg dels xats o esl correus electrònics.

N’hi ha que limiten el temps d’utilització d’internet.

També hi ha navegadors “segurs” en els quals ens assegurarem que no apareixeran continguts no desitjats.

Escollir un filtre o un altre anirà en funció de que el filtre s’adapti a les necessitats, circumstàncies i economia de la família.

Per a prendre aquesta decisió presentem les següents opcions, no són les úniques, però creiem que són prou representatives del tipus de filtres que hi ha:

ChiBrow. Dóna als pares o directors de la comunitat, el control complert per a designar els llocs web apropiats i segurs que poden consultar els seus fills o usuaris de la comunitat. És fàcil d’utilitzar i és gratuït.

Cyber Patrol. Fàcil de configurar i d’utilitzar, permet personalitzar l’accés per a cada membre de la família. Bloqueja els llocs no adients i permet l’accés a llocs predeterminats d’una llista que els pares poden canviar. És un programa de pagament i actualitza cada dia els llocs segurs.

The Internet Filter.  Aquest programa filtra i visualitza tant els llocs no desitjats com l’entrada als xats. Envia un correu electrònic als administradors del filtre quan es produeix alguna irregularitat. Programa de pagament.

Net Nanny. És un dels filtres més complets, ja que ofereix un sistema d’opcions molt flexible i que s’adapta a les necessitats de cada membre de la família. Té un sistema de blocatge com a filtre i monitoritza l’ús que se’n fa. També limita el temps de connexió a internet amb l’opció de personalitzar fins a 12 usuaris. Programa de pagament.

SurfMonkey. Navegador amb continguts propis, dibuixos animats per a nens des de 7 anys en el qual els pares poden blocar correus electrònics estranys i prohibir l’accés a lloc inapropiats. Programa gratuït.

Family.net Sistema de blocatge amb més de 6 milions de llocs web blocats que s’actualitza constantment. Té un sistema addcional de bypass code amb els quals els pares podran desactivar el filtre per tal de supervisar als seus fills als xats, il·lustracions mèdiques… Programa de pagament

Tuk Companion. Permet la definició de llocs permesos i llocs restringits, horaris de navegació i xat i bloqueig de l’execució de programes. Programa de pagament.

ICRAplus* és molt més que un filtre. Es tracta d’una plataforma que permet seleccionar i combinar diferents filtres de manera que es pugui implementar la solució exacta que es necessiti. Programa gratuït.

Totalment compatible amb el sistema d’autoetiquetatge d’ ICRA  i permet autoritzar o prohibir l’accés a webs etiquetats en funció dels paràmetres que s’hagin configurat. El sistema es pot utilitzar amb filtres addicionals per a prohibir o autoritzar l’accés a llocs web en funció de tota una varietat de fonts d’informació diferents i interdependents si el lloc està etiquetat o no. Per tant, si es vol aprofitar d’una funcionalitat més gran li recomanem que s’instal·li diversos mòduls de filtrat addicional que es troben disponibles. Aquests mòduls han estat creats per empreses i organitzacions independents d’ICRA i que, per tant, poden no oferir-lo el programa gratuïtament.

* ICRA  és una organització internacional sense ànim de lucre la missió de la qual és guiar els usuaris d’Internet per a que puguin trobar fàcilment el contingut que necessiten, tenir la màxima confiança en la informació trobada i evitar, al mateix temps, continguts que no vulguin veure o que vulguin posar fora de l’abast dels seus infants. La seva web és: http://www.icra.org