Pagar o no pagar?

Una de les primeres associacions mentals que tenim amb Internet és la següent:
Internet = gratuït

i així anava fins fa alguns anys, ara hem d’acostumar-nos a:

Internet ≈ gratuït.

Internet es va apropar a la gent per guanyar diners i això no hem d’oblidar-ho mai. Hi ha serveis i utilitats d’Internet que poden ser gratis però n’hi haurà altres que s’hauran de pagar.

Ens hem de qüestionar pel quins serveis i utilitats pagarem. I el criteri serà el mateix que tenim ara davant de qualsevol servei que se’ns ofereix: pagarem per aquells serveis que necessitem o creguem interessants.

Podem pagar per un joc si creiem que el nostre fill l’aprofitarà, podem pagar per tenir un antivirus, podem pagar per uns bitllets d’avió que comprem en Internet. El criteri sempre serà el nostre.
Si ens preguntem si hem de pagar pels serveis d’Internet, doncs segurament en el 90% dels casos no, no ens són prou útils. Ara, si sabem que pagant l’accés a un joc els nens puguin estar jugant i aprenent alhora en un entorn segur, doncs potser ens surti a compte pagar. Quina és la diferència? Que si els deixem navegar i buscar els seus jocs i entreteniments potser acabin jugant a jocs que no ens agradin, en canvi, si juguen a un joc que els resulta entretingut, no buscaran cap altre tipus de continguts a través d’internet i nosaltres estarem més tranquils.

Llavors, davant de la pregunta si s’ha de pagar o no, doncs pot ser que sí, si
així nosaltres estem més tranquils, però atenent a criteris de
qualitat (en el sentit més ampli de la paraula) dels jocs, programes…

Tot i així, no hem d’oblidar que els educadors som nosaltres, per més educatius que siguin els jocs i continguts que puguem trobar en internet. La responsabilitat sobre els menors és nostra i som nosaltres qui escollirem els continguts que vulguem que vegin, interactuïn… ja que som nosaltres els que sabem que volem per als menors.

Hem de pensar també que els ordinadors són màquines preparades per treballar amb o sense internet. Perquè un nen s’ho passi bé no necessita internet, simplement necessita uns continguts que li agradin. Crec que cada vegada és més important potenciar les posiblitats dels ordinadors sense internet, sobretot quan els nens són molt petits.

Una altra alternativa a la compra de programes és la utilització de biblioteques i mediateques, en aquests establiments igual que podem agafar prestat un llibre, un cd… també podem agafar (o alguns) jocs per als nens, a part podem demanar que quan comprin els seus nous programes tinguin en compte les demandes dels pares. Complementàriament a aquesta opció es poden comprar programes entre diverses famílies i intercanviar-los per poder tenir més jocs per als nens. En els videoclubs també es lloguen jocs, normalment per a videoconsoles